No han de ser els bernatibaldovis, serranos, fusters o puchades de torn qui sempre fixen l'atenció dels interessats en saber més i més sobre la història del nostre col•lectiu. Regirant per ací i per enllà, van apareixent altres personatges singulars que cal tindre presents, encara que els perfils biogràfics no siguen brillants i ni exemplars com els anteriors. Ara, per pura casualitat, han caigut en les meues mans un parell de llibres que ens apropen a Pascual Almerich i José Luis Romero –com vorem després, un pseudònim–, dos éssers perduts en els racons de la història dels segles XIX i XX, que van participar en dos successos de gran relleu històric, de manera indirecta el primer, passiva el segon.
Pascual no deixà de ser mai un humil treballador tèxtil, guardabarreres i ordenança, sense més pretensions vitals que les de la supervivència diària. Ha passat a la història, no per mèrits propis –si se'm permet l'expressió mèrit– sinó pels de la seua filla Adela. Ella va ser una de les amants favorites del promiscu rei borbó Alfonso XII, de qui es quedà embarassada. Per aquesta raó es veié immersa en l'acord secret que arribaren Cánovas del Castillo i Sagasta l'any 1886 per a solucionar els problemes successoris de la Casa Reial espanyola.
A l'anomenat José Luis, en canvi, el podem catalogar com un desaprensiu home d'acció. Entre un llarg catàleg de sordideses humanes el trobem fent d'espia i torturador a l'Algèria francesa, legionari a l'Indo-xina i mercenari a l'Àfrica. L'experiència en el maneig d'armes li valgué perquè el reclutara la C.I.A. nord-americana, per a formar part d'un complot ordit per companyies petrolíferes texanes, amb la finalitat de defensar els seus interessos econòmics, que aleshores, com ara, no n'eren pocs.
Després de les anteriors aproximacions, els lectors es preguntaran què em crida l'atenció d'aquests personatges tan dispars en el temps i en qualitats personals, quan es sabut que, si parlem d'història, res no m'interessa del que passe fora dels noranta-dos quilòmetres quadrats del terme municipal de Sueca. Doncs, bé, l'interès pels esmentats senyors me'l traspassaren els amics Vicent Ros i Gaspar Jordan, en recomanar-me els llibres Adela Lucía. La última amante de un rey romántico (Castelló, Diputació de Castelló, 2011), escrit per l'historiador de Borriana Norberto Mesado, i 400.000 dólares por matar a Kennedy en París (Barcelona, Plaza & Janés, 1975), del periodista francès Camille Gilles, d'on he extret els apunts biogràfiques anteriors i els que continuen.
En la investigació de l'historiador valencià, basada en una exhaustiva recerca de testimonis orals i documents escrits, s'arrepleguen suficients proves per a concloure que el xiquet que tingué Adela Almerich amb Alfonso XII, va ser canviat per la xiqueta parida per la reina Maria Cristina en les mateixes dates. El rei havia mort sis mesos abans sense descendència masculina, però deixant prenyades a la dona i a l'amant. Amb la permuta de nounats, coneguda per la historiografia com 'El Pacto de El Pardo', es va estalviar que revifara novament la dissidència carlina, conflicte que tan grans estralls havia ocasionat durant el segon terç del segle XIX espanyol. Així, d'acord amb Mesado, Pascual Almerich seria l'avi matern d'Alfonso XIII.
Camille Gilles, per la seua part, en un treball menys documentat que l'anterior, però també d'apassionant lectura, afirma que contractaren José Luis Romero perquè cometera el magnicidi que s'anuncia al títol del llibre, matar a Kennedy durant una visita a la capital francesa l'any 1961, a canvi de 400.000 dòlars. L'atemptat s'avortaria perquè el nostre home d'acció renuncià, a hora horada, a realitzar l'encàrrec. Romero tingué la intuïció que, una vegada assassinara el president nord-americà, ell seria l'immediat objectiu dels organitzadors del complot. Perquè aquests no s'hi venjaren, s'amagà tres anys a París en casa d'una prostituta amiga, i després fugí al Congo belga, on va fer una xicoteta fortuna gràcies al tràfic d'or i pedres precioses, amb la qual adquirí una hisenda d'unes tres mil hectàrees a l'Argentina. Amb uns enemics de tal calibre i deutes pendents a tort i a dret, no és casual que el periodista francès oculte baix pseudònim la vertadera identitat de José Luis Romero.
En els treballs de Norberto Mesado i Camille Gilles he trobat un nexe en comú entre els respectius protagonistes, que és, precisament, el motiu de relacionar-los en el present escrit –motiu que, per altra banda, els lectors ja hauran intuït–. Compartixen el lloc de naixement: Pascual Almerich, l'avi del rei Alfonso XIII per part de mare, i l'home d'acció identificat com a José Luis Romero, assassí en potència del president nord-americà John F. Kennedy, van nàixer a Sueca.
En aquest sentit, la informació aportada per Mesado és del tot fidedigna. El lloc i la data de naixement de Pascual Almerich, Sueca, 21 d'abril de 1822, figuren en la partida de baptisme que hi ha a l'arxiu parroquial de l'església de Sant Pere, document que jo mateix he tingut ocasió de consultar i contrastar. Per això, és constatable que corre sang suecana per les venes dels actuals titulars de la Corona espanyola.
Pel que respecta a José Luis Romero, els orígens són igual d'obscurs que la pròpia biografia. D'acord amb la documentació existent al registre civil i al ja al•ludit arxiu parroquial de Sant Pere, a Sueca no es produix cap naixement el dia 18 de maig de 1926, en contra del que escriu Gilles. La qüestió convida a plantejar alguns interrogants, ara per ara, malauradament, irresolubles. ¿Podria donar-se el cas que la família de José Luis, pels motiu que fòra, no es prenguera la molèstia d'inscriure'l al registre civil ni el batejara? No és probable. ¿Pot ser que el periodista francès falsege, a propòsit, la data exacta del natalici per no facilitar-ne la identificació? És factible. ¿O resulta que, tal vegada, el relat-reportatge escrit pel periodista francès és pura ficció literària i no ha existit mai un home de carn i os al darrere del pseudònim José Luis Romero? Ves a saber.

J. Antoni Carrasquer Artal